I els hem deixat per tal que continuen desenvolupant la seua creativitat.
i a les diapositives podreu veure com vam participar , podreu veure als companys que ens acompanyaren de Faura, Benifairó, Quart i Benavites, així com a Hansel i Gretel escrivint unes dedicatòries per a tots nosaltres...
A. Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau
Hi havia una vegada, un científic que vivia molt concentrat investigant en el seu laboratori com solucionar els grans problemes del món.
Un dia, el seu fill de set anys, va entrar al seu laboratori disposat a ajudar al seu pare. El científic, nerviós per la interrupció, va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Com que s’hi resistia, el pare va pensar com podria distreure el nen.
De sobte, va veure una revista on hi havia un mapa del món. Amb unes tisores va retallar el mapa en molts trossets, els va barrejar i va donar el puzzle al seu fill dient-li: “Com que t’agraden els trencaclosques, et dono el món trossejat perquè l’arreglis solet”.
El pare va calcular que el nen estaria uns deu dies per compondre el mapa, però al cap de poques hores, va sentir la veu del nen que li deia satisfet: “Papa, ja està!! Ja l’he acabat!!!”. El pare no s’ho podia creure, pensava que era impossible que a la seva edat hagués aconseguit recompondre un mapa que no havia vist mai abans.
L’home es va aixecar per anar a veure el treball del nen i, efectivament, el mapa estava complert!! Com podia ser??
El pare, sorprès, va preguntar-li: “Fill, tu no sabies com era el món…Com ho has fet?”
I el nen respongué: “Papa, jo no sabia com era el món, però quan has tret el mapa de la revista per retallar-lo, he vist que a l’altre costat del paper hi havia la figura d’un home. He girat els retalls de paper i he començat a refer l’home, que sí sabia com era. Quan he aconseguit arreglar l’home, he girat el full i he vist que havia arreglat el món!!“.
